Marta Muñoz

Sóc la Marta Muñoz, llicenciada en pedagogía a la UB, educadora de Massatge Infantil (AEMI),  estudiant de magisteri infantil (UNIR), acompanyant de petites grans persones des de fa anys i, actualment, endinsant-me en l’apassionant aventura de ser mare… Sóc gran apassionada de la criança des d’una mirada respectuosa, m’inspira la música, m’expresso plenament amb la dansa i gaudeixo aprenent i “descobrint” de la diversitat que el mòn ens exposa. Em considero en constant recerca i aprenentatge, i em plantejo “la feina d’acompanyar” com quelcom molt enriquidor, de creixement continu, expansiu i  com un aprenentatge bilateral: aprenem uns dels altres contínuament. No crec en fórmules màgiques però sí en l’escolta i l’acceptació de cada moment, de cada individu.  

 

M’aventuro en aquest preciós projecte perquè crec rotundament en els beneficis de “l’art” d’acompanyar, en les emocions que ens desperta apreciar la màgia de les petites coses, en l’importància de canviar-nos les ulleres de tant en tant i posar-nos en el lloc de l’altre, en fer salut facilitant un ambient acollidor i adaptat.

"Mucha gente pequeña en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, pueden cambiar el mundo” (Eduardo Galeano).

 

Raül Castillo

Sóc en Raül Castillo, il.lutrador i dibuixant. Desde petit que m'ha agradat dibuixar, tothom em deia que tenia molta imaginació. Això és el que va impulsar-me a estudiar aquest ofici que en diem Belles Arts i d'intentar dedicar-m'hi.

El que m'ha embarcat en aquest projecte tan interessant i  bonic, és pensar que d'alguna manera podem ajudar, alleujar i acompanyar els nens i les seves famílies al pas de l'hospitalització.

Personalment sóc dels que opina que l'art ( en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador importat.

L'art estimula les capacitats pròpies de l'individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L'art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre.

Tota persona és capaç de ser creativa. És en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l'art.

Isabel Muñoz

​​

Bones, em presento.

Jo sóc l'Isabel, de professió infermera,  fa poc més de 10 anys vaig entrar a formar part de l'equip de pediatria del CAP Palafrugell, i ara tinc la especialitat en aquest àmbit.

En tot aquest temps... el contacte amb families, la feina d'equip, els nens, m'han ensenyat tant o més que els llibres, diria que la especialitat s'ha construït  amb l'evolució pròpia de la nostra feina, el dia a dia amb tantes i tan diverses families i persones.

Fa pràcticament el mateix temps que dedico l'atenció als petits des de la meva feina, com des de la meva pròpia experiència personal amb la maternitat. Tinc dues filles, amb les que descobreixo, comparteixo, pateixo, admiro, … cada nou pas que van dibuixant.

Quan aquestes dues facetes s'ajunten a la meva vida, m'adono que tinc davant  la meva vocació real, a la que ja li dedico gran part de la meva vida.

Aquesta passió per la maternitat i la criança, acompanyades de les inquietuds personals pròpies, em condueixen cap a aquest projecte.  Un projecte ambiciós, innovador, atrevit, que neix de nosaltres, de la observació professional directe, …

Pensar en poder aportar el meu granet de sorra en construir un  nou camí de millora, és certament motivador. La proposta de donar lloc als espais sanitaris, perquè siguin en si sanadors,  redissenyar l'ambient d'atenció perquè sigui més idoni, crear recursos per ajudar a que pares i fills puguin entendre i puguin afrontar la salut i el desequilibri d'aquesta, de manera saludable, acompanyats i sabent acompanyar, és un gran repte, personal i laboral en el que m'embarco amb energia.

Marc Pablo 

Hola, em presento obertament. Em dic Marc i m’interessa com ens orientem i ens relacionem les persones amb el món. Vaig néixer a Sabadell el febrer de l’any 1991 en una familia de terapeutes formada per pare, mare i dos germans tots ells dedicats amb voluntat i passió al benestar de les persones.

 

L’any 2013 em vaig graduar com a fisioterapeuta a l’Escola Universitària Gimbernat (UAB). Posteriorment em vaig formar en Reeducació Postural, Educació Emocional,  Psiconeuroimmunologia Clínica i Interpretació del Patrimoni Natural i Cultural.

La motivació i curiositat constant per conèixer tot allò relacionat amb la part més vital de la salut em va portar a viure un canvi de perspectiva a nivell pedagògic, explorant altres senders menys acadèmics o teòrics i més terrenals. Del Vallès em vaig traslladar a l’Empordà i vaig establir un contacte íntim amb l’entorn natural. Vaig sentir l’impuls d’explorar-lo des de terra, caminant, i des de l’aigua, nedant i remant amb cayac. Vaig compartir algunes d’aquestes experiències amb la gent amb qui estava més vinculat i vaig desenvolupar una sensibilitat creativa desconeguda per mi fins aleshores. Vaig descobrir que a més a més de la visió simplista, mecànica i fragmentada que tenia d’allò que és viu, hi havia altres maneres més complexes, integrals i vitals de veure-ho. Entendre la natura (i, per tant, també el cos) com a medicina i mentora. D’aquí se’n va derivar una forma de teràpia: l’expressió corporal i artística com a vies pedagògiques per recuperar la salut. Penso que aquesta és una de les maneres més satisfactòries, útils i coherents per reconnectar amb un mateix, amb els demés i amb el món.

 

“Un dels grans problemes de la salut actual és que vivim desconectats de nosaltres mateixos i del nostre entorn”.

El setembre de l’any 2016 inicio el projecte NatSalut, un treball d’investigació personal sobre pedagogia creativa i salut integral on pretenc explorar amb detall els límits sensorials i imaginatius del cos humà integrant alguns aspectes relacionats amb la Salut, l’ Art, la Cultura i la Natura.

I és aleshores quan topo amb AcompanyArt. Un projecte liderat per PERSONES amb valors socials tan preuats com el respecte i l’estima a la diversitat d’allò que és viu, amb una història que té com a protagonista principal l’Art i la missió o aventura de crear consciència en salut i educació per ajudar a un dels sectors més vulnerables de la nostra societat: la infància.  

Actualment em dedico a acompanyar persones (tant a nivell individual a consulta com en grup mitjançant projectes socials) per ajudar-les a que s’expressin, per ajudar-les a que reconnectin amb elles mateixes i amb l’entorn del qual tots en formem part, per ajudar-les a que resolguin les seves dificultats, per ajudar-les a que desenvolupin la seva història vital.

Treballant amb il·lusió i alegria per continuar amb aquest gran canvi que volem veure al món.

Mònica Alcalà

Sóc la Mònica Alcalà Torrent.

La meva professió és Psicòloga llicenciada per la UdG i especialitzada en teràpia cognitiva-conductual de la infància i adolescència per la Uned. Els meus estudis es complementen en formació per intervenir en les dificultats d’aprenentatge. Actualment, em dedico a dirigir un centre pedagògic on acompanyem a infants, joves i famílies en la seva educació i en el desenvolupament integral del nen/a noi/a des d’un punt de vista cognitiu i emocional.

M’agrada gaudir de la natura, principalment amb la meva família. Acompanyar en el descobriment del món i en el creixement del meu fill, és la meva gran passió.

El meu temps lliure el dedico a disfrutar de la vida, a descobrir noves cultures i a aprendre de la societat que m’envolta. Procuro mantenir-me en formació constant i enriquint-me de tot allò que els nens m’ensenyen diàriament.

El meu interès professional i personal, enfocat en el benestar i creixement global dels infants, joves i de les seves famílies, m’ha conduit a formar part de l’Associació Acompanyart, la qual a través de l’art, facilitarà la modificació, l’expressió i la manifestació de la conducta dels nens i nenes usuaris dels centres sanitaris, però també dels professionals que els atenguin i de les seves famílies. Una gran aposta de canvi per una inclusió emocional en el tracte clínic!

Montse Soler

Sóc la Montse Soler, mestra i mare de dos fills.

Vaig néixer al Moianès, vaig viure uns anys a Barcelona i ara, en fa deu que visc al Baix Empordà.

Vaig estudiar educació Infantil i fa més de vint anys que treballo en la petita infància, un món que m’omple i em fascina.

Penso que petits, joves i adults necessitem ser cuidats, respectats, escoltats i estimats.

A l’escola bressol treballo construïnt un espai respectuós on els infants i les seves famílies es puguin sentir còmodes, tranquils i en confiança.

M’atrau i em comprometo en ajudar a tirar endavant el projecte “Acompanyart” perquè en l’àmbit de la salut també crec que és imprescindible aquest acompanyament i escenari de respecte, escolta i estima.

Aquest acompanyament es fa sobretot imprescindible quan la salut ens fa més fràgils i vulnerables. En aquestes situacions, un espai acollidor, proper i confortable ajuda a que la por i la inseguretat minvi.

Estela Maldonado

Sóc l’Estela Maldonado Guerrero, fa més de vuit anys que vaig estudiar Educació Social i des de llavors he acompanyat infants, adolescents i famílies des de diferents espais educatius (Centres Oberts, Centres d’Acollida, Escoletes...). Des que vaig acabar els meus estudis universitaris he fet altres formacions sobre psicomotricitat, artteràpia, dansa, intervenció sistèmica, PNL; actualment estic formant-me en teràpia Gestalt.

 

M’apassiona l’educació i el seu poder per combatre desigualtats establertes a la nostra societat actual, que ens permetin ser persones més lliures, conscients i actives. Crec que l’educació implica molt més que els petits vagin a l’Escola o l’acompanyament que els hi donem des del nucli familiar: per a mi és molt més que això. És el to de veu amb què parlem a un botiguer; és la manera en què ens movem quan anem en transport públic o privat; és la lectura que fem dels successos que passen al món; és la forma com afrontem les situacions que ens fan sentir incòmodes; és la manera en què diem t’estimo als nostres éssers propers... És tot això (i molt més)... I tot això des del RESPECTE, la base de la relació entre totes les persones: respecte cap a les emocions, cap al cos físic, cap als raonaments i creença de cadascú... RESPECTE, RESPECTE, RESPECTE.

 

Per això, quan una amiga em va proposar formar part d’AcompanyArt vaig respondre que sí. Crec que aquest projecte és una gran oportunitat per apropar el món sanitari als infants i a les seves famílies, des d’una visió agradable i propera, permetent una relació bidireccional des del respecte, l’empatia, i l’agraïment.

© 2017 AcompanyArt