Please reload

Entrades recents

I'm busy working on my blog posts. Watch this space!

Please reload

Entrades destacades

L'insomni d'en Joaquim

25/04/2018

Fa uns dies que en Joaquim no pot dormir. És estirar-se al llit i vinga donar voltes. Ara panxa amunt, ara de costat amb les cames flexionades, ara panxa avall… I repetim la sèrie. Tornem-hi. Una altra vegada. Una més… Passa el temps i cada vegada es va posant més neguitós.

 

Ho prova amb un conte.  Encara no s’adorm. En llegeix un altre. Segueix ben desvetllat. Llegir no li funciona.

 

Opta per contar ovelletes: “una ovelleta, dues ovelletes, tres ovelletes, quatre ovelletes, cinc ovelletes… deu ovelletes… vint-i-cinc ovelletes, cent trenta-dues ovelletes…”. Res, els ulls com taronges.

 

Després de nombrosos intents i fer més voltes que un pollastre acaba el seu show nocturn amb gemecs de cadell i rondinant amb un: “mamaaaaaa, no puc dormir!!!”

 

La Cristina, la seva mare, sent el crit des de l’habitació  i s’aixeca per atendre la demanda del seu fill. S’asseu al seu costat, l’acarícia suaument amb la mà dreta com només saben fer les mares i amb una veu dolça i calmada li canta la seva cançó de bressol preferida:

 

“Cada dia el dematí, canta el gall kikiriki

i la gent mig adormida es desperta de seguida (…)

vida meva jo t’estimo molt i dolços somnis tu tindràs.”

 

Aquest ritual hipnòtic acostuma ser molt efectiu per traslladar el nen a un estat de calma i relaxació. Però aquesta vegada no funciona.

 

La mare li pregunta si li passa res, si hi ha alguna cosa que l’amoïna. Ell fa que no amb el cap sense dir res.

 

La mare fa cas de les seves paraules li diu que segueixi descansant. Que ja veurà com en breu li vindrà la son i per fi podrà dormir.

 

Passa l’estona i el nen no s’adorm. Hem repetit la cançó “Cada dia al dematí” unes cinquanta vegades. No hi ha manera.  La mare està molt cansada i se li tanquen els ulls. El nen segueix despert com un mussol i quan percep que la seva mare ajup el cap i baixa el volum de la veu l’avisa perquè es mantingui desperta, que ell encara no ha aconseguit adormir-se. Passen les hores lentament, el temps s’estira i el tic-tac del retllotge sembla que retombi les parets de la casa.

 

La Cristina porta dies observant-lo. El nota neguitós. El coneix molt bé i intueix que hi ha alguna cosa que li ronda pel cap i que no l’expressa. Hi ha quelcom que no el deixa descansar i el manté en vigília. Ell ja ho intenta, però  quan més s’esforça més lluny està d’aconseguir-ho. Hi ha alguna part d’ell que no controla, que el domina i no el deixa dormir.

 

Finalment acaba adormint-se. Són les quatre i cinc minuts de la matinada.

 

L’endemà al matí després del Bon dia la Cristina li pregunta a en Joaquim com està i si ha pogut descansar bé.

 

Ell es treu les lleganyes i li explica que no gaire. Que ha somiat moltes coses però que no recorda el què exactament. Sap que pel seu cap han passat un munt d’imatges. Molta activitat mental. Està esgotat i tot just s’acaba de llevar. No li agrada gaire sentir-se així. Es pregunta, per què no recordo tot el que he somiat?

 

S’aixeca del llit, es posa les sabatilles i camina direcció a la cuina mentre el seu cap segueix pensatiu a punt per beure’s el got de llet.

 

 

Nota: Tot quan està a l’inconscient vol arribar a manifestar-se (Carl Jung).

 

 

 

Moltes persones pateixen d'insomni durant la nit. Són situacions en les hi ha quelcom que no ens deixa dormir, per molt que volguem.

 

Quan més insistim en adormir-nos més lluny estem d'aconseguir-ho. Al final la situació acaba derivant en un hàbit que ens fa patir.

 

Normalment analitzem les possibles causes que desencadenen el símptoma i apliquem mil remeis que hem fet servir i han sigut útils en d'altres ocasions del passat, o bé seguim els consells d'amics, dels pares, dels mestres, de llibres i revistes, d'especialistes...

 

Hi ha vegades que alguns d'aquests antídots ens funcionen i ens resolen definitivament el conflicte.

 

Però en d'altres ocasions els resultats no canvien, tot segueix igual.

 

I insistim i insistim. De vegades repetint el que ja sabem que no funciona. I és que necessitem actuar, fer el que sigui, per resoldre el problema.

 

Una solució molt típica (potser massa típica en alguns casos) consisteix en forçar el nostre cos abusant de les propietats somníferes d'algunes plantes o consumint medicaments amb efectes molt potents coaccionadors i bloquejants del nostre sistema nerviós.

 

Per fora sembla que estiguem més calmats. Però per dins seguim ben remoguts. Això es manifesta de moltes maneres. Una d'elles són els somnis. I és que l'inconscient necessita expressar-se d'una manera o altra.

 

Una solució adequada per trencar aquest vici podria consistir en utilitzar l'estratègia contrària, és a dir, la via paradoxal: vetllar per mantenir-nos desperts i deixar d'entossudir-nos i capficar-nos en dormir. Pot ser així sí que aconseguirem dormir.

 

Escoltar el nostre cos i pensar (només una mica) si ara és un bon moment per actuar amb coherència d'acord amb el que sentim, fer allò que fa tant de temps que ens fa falta. O bé convé posposar-ho per més endavant, en una millor ocasió, quan les circumstàncies siguin més favorables.

 

Escriure, relatar, dibuixar, pintar... en definitiva materialitzar allò que portem a dins i necessitem expressar pot ajudar-nos a sortir d'aquests paranys. I és que l'art ens ajuda a expressar allò que és tant difícil de transmetre.

 

Quan l'inconscient percep que la tasca que estava pendent s'ha realitzat, ja sigui en forma d'accions, de rituals o mitjançant l'expressió artística, ens quedem més satisfets, i el símptoma deixa de reinsistir, tant durant la vigília com durant el son.

 

 

 

 

 

seguei-nos a Facebook
Please reload

Segueix-nos
Please reload

Buscar per tags
Please reload

Arxiu
  • Facebook Basic Square
  • Instagram Social Icon

© 2017 AcompanyArt